La primera mirant cap a Torredembarra, El far queda a l'esquena.
La segona sobre el roquer que baixa a la platja del canyadell.
Impresionava veure com pujaven les ones que anaven a trencar ben bé a la costa. Intento aconseguir la mar revoltada, mai estic satisfeta plenament. Sempre la realitat ho supera tot. Els canvis de llum, l'onatge que canvia... Però m'ajuda a recordar els moments reals.
Buenísimas, Mª Antonia! Te felicito. Tienes razón no es nada fácil pintar un mar tan bravío, pero te quedaron geniales.
ResponEliminaOstres!!! T'han quedat molt maques... Les dues...320
ResponElimina320 era el número de demostrar que no són un robot... Fora de lloc. ;)
ResponEliminaDóna't per satisfeta perquè les teves aquarel·les arriben al cor!
ResponEliminaJoshemari gracias por tu felicitación. Nos veremos el miércoles ¿no?
ResponEliminaCarme gràcies. Aix``o dels núm és una llauna. Ja, ja
ResponEliminaFanal Blau , estic contenta de veure't aquí. I més quan jo no em poso massa, o gens, als blogs últimament.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari tan bonic.