10/5/12

Llançà, Besalú

Vaig fer uns apunts, i pel sopar haviem d' intercanviar una aquarel·la  feta amb algun dels papers que ens van obsequiar. Vaig fer aquest ramet, que vaig creure poca cosa, però a la senyora que li va tocar va estar molt contenta perquè, em va dir, el seu marit mai li volia pintar flors. Això ja em va comformar i estar satisfeta, però li hauria fet una de més gran si no hagués estat l'últim dia.
 Esbós al quadern Dalbe


A Besalú vaig fer aquesta amb el bloc engomat, que també ens van regalar, de Fabriano 200gr, 50% cotó, 46x31cm. 
Quan el vaig acabar va fer sol i vaig poder posar l'ombra, ja que no sabía per on anava

5 comentaris:

  1. Lo nuestro siempre nos parece poca cosa. ¿Porqué será?
    Me gustan las dos, M. Antònia.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. nada de poca cosa! dar las obres ya sabes que no és santo de mi calle, debes pensar siempre que a ciegas puede haber un gran error en el receptor, hay que amar y respetar las obras de uno mismo!
    tonets guapa

    ResponElimina
  3. Oñera gracias por venir asiduamente.


    Teresa gràcies pels ànims que moltes vegades , en pintura, no ting

    ResponElimina
  4. beautiful sketches m.antonia ..the tree must be incredibly beautiful .

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...