La primera aquarel·la des de la casa-taller del pintor Ignacio Meco, ja mort. Ens va rebre la seva filla Ana, una persona encantadora.
Vaig acabar ràpid per amagar-me a l'ombra.
Ja sé que el primer terme està massa insistit, com va dir-me la Teresa, però de moment no l'he tallat.
És bonic!
ResponEliminabiennnnnn!! amb tot allò dels mosquits, la calor i grans menjades, molt elegant va quedar aquesta aquarel.la, a veure si en penjo de meves, lentament...
ResponEliminatonet guapa
Gràcies per deixar la vostra empremta. M'agrada.
ResponEliminaMolt bé, Ma. Antònia. jo encara he d'acabar-la, aviat la posaré.
ResponEliminaIn your honour and in honour of all the Illustrators and Painters, I published
ResponEliminaan illustration.
Te felicito Mª Antonia, aparte de pasaroslo muy bien, te quedo una bonita acuarela.
ResponEliminaUn abrazo.
Amaneixres , les formes iels colors i la llum de una manera imponent.
ResponEliminaCinta gràcies, les vaig acabar allà, en falten dues per penjar. i algún esbós.
ResponElimina------------
Skizo, thank you I'll have a look there as soon as possible.
-------
Joshemari, sí que nos lo pasamos requetebién! Gracias.
---------
Gurmet
Em fa feliç que t'agradi. Procuraré fer-ho millor. gràcies per dir-m'ho.
Muy bien Mª Antonia!
ResponEliminaSe nota que te gustaba el tema.
Te felicito.
Gracias Raimundo, las casas me cuestan más.
ResponEliminaPreciosa acuarela, has sabido escoger muy bien el color y a la vez es sencilla (que no simple).
ResponEliminaGràcias por tu comentario.
ResponElimina