Una de la sèrie de pintures sobre flors. El color blau és més lilós, és acrílic de 29x42cm en paper d'aquarel·la Studio. Resulta una mica fi per fer aiguades.
L'any 2006 vaig anar a veure l'exposició del pintor i escriptor Ramón Gaya, em va agradar i li vaig copiar un dels escrits:
Sonet
Pintar no es ordenar, ir disponiendo
sobre una superfície, un juego vano,
colocar unas sombras sobre un plano,
empeñarte en tapar, en ir cubriendo;
Pintar es tantear-atardeciendo-
la orilla de un abismo con tu mano;
temeroso adentrarse en lo lejano,
temerario tocar lo que vas viendo.
Pintar es asomarte a un precipicio,
entrar en una cueva, hablarle a un pozo
y que el agua responda desde abajo.
Pintura no es hacer, es sacrificio,
es quitar, desnudar; y trozo a trozo,
el alma irá acudiendo sin trabajo.
"Del pintar, sonetos II, III, IV. 1977"
M'agraden molt les taques que suggereixen més que dibuixen i el poema m'ha encantat!
ResponEliminaEsta molt bé aqui a Manresa ara hi ha una expocisió de un pintor que conec el Agusti penedes , coneixes la seva obra.
ResponEliminaCarme. He de posar ordre a les què he fet, i ja han estat "criticades" per dos entessos, i m'han donat recolzament.
ResponEliminaStriper. No sé ara qui és però el buscaré
Continua amb les taques. Bonic sonet.
ResponEliminaUnes taques molt suggerents i un poema preciós, Mª Antònia. Una abraçada.
ResponEliminaM'encanta!
ResponEliminaGràcies pel recolzament a les dues.
ResponEliminathis is so beautiful m antonia ...your sketches are wonderful to see
ResponEliminaFanal blau, gràcies
ResponElimina-----
Jane, you are very kind. Thanks